Enigma

Aquell dia, finalment, l'autor va trobar la solució: contractaria un comentarista. Es va comprometre a pagar bé, massa i tot a judici del candidat que de seguida es va presentar. Només va posar una condició: crítiques sense exclamacions, sense èmfasi, només amb arguments. Inflexible... però el candidat va acceptar. Els sous són els sous.
Només quinze dies, fins que l'autor s'adonà que el seu assalariat repetia els mateixos arguments, sense atendre la naturalesa dels escrits. El va acomiadar. Un altre candidat, quinze dies més. I així... Mig any més tard va creure que l'error era en la condició i que la virtut es trobava a l'altre extrem. Així, només acceptaria comentaris emfàtics, plens d'adjectius com "admirable", "fantàstic", "fètid", "execrable". Els resultats no milloraren i tampoc quan, passat un any sencer, va decidir combinar la fredor dels arguments amb la passió dels adjectius extrems.
Un cas ben curiós, enigmàtic. Fa molt de temps de tot això. Ara, si trobau l'autor us dirà que, malgrat les dificultats, se'n va sortirt. Avui treballa per a ell un comentarista... que no fa comentaris. Llegeix, riu, plora, enfonsa els ulls o alça les orelles. Però, muts i a la gàbia. Cap comentari.