Gregor, premiat

-Sr. Gergor, som un dels comercials del BVLA, el seu banc. Vostè ha tingut sort, hem decidit que pugui disposar d'una tarja de crèdit especial que li permet...
-Ei, pari, jo no som en Gregor. En Gregor és mort... Sí, mort, precisament avui l'hem incinerat.
Ho vaig dir intuïtivament, sense cap mala intenció, però els efectes d'una tan improvisada acció foren immediats: vaig deixar de ser importunat en hores intempestives, com ara en portar-me el primer mos del dinar a la boca, i les infinites connexions entre les bases de dades feren la resta. En un mes ja no figurava en cap llista d'empadronament, ni en censos electorals, ni mereixia l'atenció d'una o altra promoció. Per als que tenen cura d'aquestes coses ja no ocupava espai, ni tenia vot, ni presentava el perfil adequat a la seva voracitat.
De seguida vaig descobrir que era còmode i agradable viure aquella mort. Molt més que l'altra vida. Al BVLA degueren sospitar alguna cosa, perquè , com a venjança, a partir d'aquell moment no em deixaren treure ni un cèntim dels meus diners. Quina barra! Sort que no posaren els mateixos obstacles als meus hereus, que sempre han estat molt condescendents amb mi.
I de llavors ençà no he parat d'acumular beneficis. Ara mateix, dipositat en aquesta ambulància per culpa del quatre per quatre que ha convertit en ferralla el meu cotxe, amb dues costelles clavades al pulmó dret i amb una artèria rebentada, he sentit com ordenaven al metge que m'atén que no fes res per mi. És clar, qui vol arriscar-se a allargar la vida d'un mort? Així podré morir tranquil.
Un cop de sort aquelles paraules...