Segon naixement

Dia de part: neix aquest blog, segon infantament. Un dels Fars en va dir:

"En algun lloc de les arenes del desert
una forma amb el cos de lleó i el cap d'home,
amb la mirada inexpressiva, despietada com el sol,
mou les cuixes calmoses, mentre que al seu entorn
oscil·len ombres dels ocells indignats del desert.
La fosca descendeix de nou; però ara sé
que vint segles en un repòs de pedra
foren afligits de malsons per un bressol que es gronxa,
¿i quina bèstia tosca, a qui ha arribat l'hora per fi,
camina amb el cap cot cap a Betlem a néixer?"
(Yeats, El segon adveniment, trad. de M. Villangómez)

Ja fa algun temps que en vaig fer una versió per al meu ús personal, adaptada a l'època dels mèdia:

"El paisatge era desèrtic, ple de pols i de pedres, amb restes d'algun arbre mort. El narrador del reportatge aixecava una pedra i descobria un niu d'escurçons que s'agitaven amb moviments ràpids, eriçant la cua amenaçadora. Després, la càmera es concetrava en una serp, no molt grossa, que romania immòbil sobre una soca pelada i blanca. El pla que oferia el realitzador era cada vegada més pròxim. Quan aquell animal iniciava el moviment, ho feia per la part del cap i perforava la pròpia pell, com si fos un mamífer i protagonitzàs un segon infantament, ell mateix mare i nadó. Aferrada al tronc mort, hi deixava tota la pell vella que esculpia la forma antiga, rígida, inert."

Què m'anuncien aquests auguris?