"Quan tinguis la poma al davant, fot-li queixalada": és el principi més ferm de la meva educació sentimental, l´únic que s'acorda amb els meus actes. També és el que m'assegura el fracàs sistemàtic. En Rei, en canvi, si vol la poma, dirà que no hi està interessat; després, en la distribució dels béns compartits, aconseguirà que se m'atorgui a mi, i, finalment, farà que jo la hi cedeixi mentre es fa el desmenjat. Massa recorregut!
Em va interessar molt na Fany, molt!... Quan vaig intentar abordar-la, hi vaig perdre totes les dents. Em degué trobar una bestiola infecta: veu just el que hi ha. Ell va planificar una aproximació més sofisticada: missatges anònims, flors i algun vers cursi. Na Fany va atribuir aquelles atencions a en Comte i ara viu amb ell, com sempre havia desitjat. Ella, no en Comte, que s'ha trobat el plat servit a taula. De llavors ençà, en Rei pensa que tothom està en contra seva. Tant si es gira cap a la dreta, com si ho fa cap a l'esquerra, hi veu la conspiració que li farà perdre la dona que vol posseir, que ja no és na Fany, sinó na Mat. Ho torna a tenir pelut, perquè ni els jutges més carques creuen ja en la teoria de la Gran Conspiració.
Vés com ho tinc jo, sense dents.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada