Exhaust, després del turó, les cames tenses, et sorprèn l'amplitud del terrer. Enfilat a Cura, t'has trobat, a l'alba, amb la follia de Llull i, a sol alt, t'ha amerat la densa saviesa isolada de les aules de Monti-sion. Llocs reals per a un país fantasmagòric, inexistent.
Terra llaurada, preparada per a la sembra. Al centre del sementer, una caseta d'eines, dreta contra tot, desafiant. Pedaleges d'esma, el cor accelerat, taquicàrdic. Els pulmons et ronquen com la manxa d'una fornal estripada. El traç vermell, sagnós s'imposa: On és la teva revolució?
Sense sembra ni revolució. Només amb el deler de seguir avançant sobre la bicicleta. Cap al llevant del Puig de Maria: Miquel Costa damunt l'altura observa el Colomer de Formentor amagat per les boires de mitja tarda. Gires pel pont romà i topes amb la falda del Tomir, camí de Lluc i de les cançons de la serra que bressolen el dolor de Joan Alcover. Terra eixorca.
On és la teva revolució? Esgotes l'aigua que resta en l'ultima cèl·lula i caus a l'hora del col·lapse. El salt de la bella dona. Sense país, sense saó, sense res per escampar al sementer. Nit. El teu cos fantasmagòric, inexistent, eixorc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada