Paternitat.

La comunicació. Pensar una cosa, dir-la, i l'altre que comprèn no només el contingut del pensament, sinó també el sentiment de qui l'ha produït. Això ens fa humans i Descartes que es faci fotre.

En Gregor estava preocupat perquè el seu fill, un postadolescent indecís de mena, no acabava els estudis. Finalment, va aconseguir orientar-lo pel bon camí:

-Et vaig engendrar en un moment molt especial. Havia estat uns dies fora. Una trobada d'escriptors avorrits, celluts i panxuts. El retorn a casa, esplèndid. Vaig veure ta mare amb uns altres ulls, bellíssima...
-Ja, la moral de l'abstinència,... l'acumulació d'adrenalina.
-Ho férem, tens raó. Una sensació única, mai més no s'ha tornat a repetir amb aquella intensitat.
-Un clau per a la història, ja ho entenc.
-No, un acte d'amor marcat per la seva plenitud... més enllà dels límits, més enllà dels cossos.
-Digues directament un polvo memorable, el millor.
-Et tornes a equivocar. Com t'ho puc explicar? Vaig sortir de mi i vaig entrar en una altra esfera, en un altre món. Jo ja no era jo, m'havia fus en una unitat superior, magma d'infinit, tot llum.
-...
-...
-D'acord, ja sé quin serà el tema del meu projecte de final de carrera: "El caràcter especulatiu de la bioquímica, la genètica i la sexologia. Arbitrarietat dels coneixements que s'hi relacionen."
-No és un mal tema.