Treballs comunitaris

Poc després de llevar-se, en Gregor, conscient de la gravetat de la situació, va telefonar en Rei, el seu amic psicòleg.

-Un cert estat d'ànim, valent i coratjós, m'envaeix. He tornat a viure el somni en què na Fany es refugia a casa després d'abandonar en Comte .
-Vigila i mira que, aquest cop, els efectes no siguin tan devastadors.

Poc convincent, en Rei sabia que el mal ja estava fet. En efecte, en Gregor, eufòric a desgrat seu, va sortir al carrer i en veure aquells pinxos que atracaven la vella prop de la Caixa d'Estalvis va intentar protegir-la. Mitja hora més tard, nuu i amb els ulls morats, presentava un aspecte deplorable. No va ser tot. A la setmana següent, el sotmeteren a un judici ràpid i, com a mal menor, va acceptar una pena de treballs comunitaris durant tots els caps de setmana dels pròxims cinc anys. El seu comportament havia estat, pel cap baix, temerari i de nefastes conseqüències, segons el jutge.

Així anaven les coses: primer apareixia l'alegria incontrolable i, després, pendent avall, el desig de magnificar-se pel camí de l'heroïcitat. Aquesta vegada, la pitjor part del pastís va ser per a la vella, que, en la confusió, es va convertir en pastura d'eternitat.

En realitat, la culpa era de na Fany per haver aparegut en el somni. Ara, els treballs comunitaris, tots per a en Gregor!