Vida subterrània

La tristesa el guanya, com una taca de fuel que s'expandeix al mar. Res a fer-hi. Una lleu tensió muscular prop del cor, les cartes marcades en una partida perduda d'antuvi, el sol que li nega l'escalfor. Perd els qui l'han estimat, es perd ell mateix i, ocult com unt talp o com una rel, s'ignora en el punt més pròxim a la inexistència. Algú, malvat, retola el sender que porta a casa seva:


(Carretera Ma 3011, km. 18,2. Mallorca)

Passa el temps i troba avès en la foscor, en el fang, en l'eco del trepig d'un equí allà fora. La ignomínia, però, tusta a la porta: "he pecat d'obra i pensament, jo amb la meva tristesa, fins a provocar-la, fins a fondre-m'hi, pederasta, incestuós, proxeneta, amant dispers". No hi ha perdó ni penitència. Pren cos i la vol, en el laberint subterrani.
Passa el temps i troba més avès en el tracte que li ofereix. Sense identitat: ja només és ella. Fet a una estranya consciència que ho nega tot. Completament gat, borratxo, ebri, fora d'aquest món. Mentrestant, els corredors del laberint creixen i creixen fins al punt que el sender ja no condueix a casa seva. El retolador, però, malvat, el torna a trobar:

(Carretera Ma 3011, Km. 21,47. Mallorca)

L'equí marca el punt concret. Immòbil, li nega l'eco del seu trepig.