En Gregor és simultaneïtat i successió. Home, ofidi, insecte, bacil... l'abans i el després; el desig, la gestació i el part; el desordre, el somni i la immediatesa. El real i l'imaginat.
Només accepta la servitud que el lliga als mots, cruels i burletes. Ha de viure tantes transformacions encara! Jo, que l'he creat -o manllevat?-, no tinc cap ascendent sobre ell, cap domini del seu capteniment.
Ben mirat, potser és ell qui m'ha creat a mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Meam si actualitzam!
Com que ningú no el repta? Per caparrut jo!
Publica un comentari a l'entrada