Sala d'honor. Tercera planta

Per a Joan Arrom

Mentre puja per l'escala llegeix l'anunci que ha retallat del diari La gran batuda, de Joel Snakor, interpretada per Jingel Stik, dia 11 d'agost a les 9 del matí, a la sala d'honor (tercera planta) i revisa les accions que ha dut a terme he mostrat la invitació he començat a pujar; ja he superat dos replans, aquest és el tercer. La indicació "Segona planta. Bar" llança el primer directe a les seves expectatives hauria jurat que era el tercer, però es refà deu tenir entresol i així encara em falta un replà. No localitza la continuació de l'escala. Ha de tornar a baixar fins a l'entrada i creu que té el cel obert quan descobreix la porta de l'ascensor he premut el tercer i no em puc equivocar. Sí que pot i, a través del vidre, sense baixar, encaixa un furiós ganxo d'esquerra "Quarta planta. Sala de conferències" hauria jurat que he marcat el 3, però ara sé del cert que ho faig, pos el meu dit índex sobre aquest 3 enorme, negre brillant, amagat rere el plàstic gastat, rígid, groguenc, i deix anar la pressió que l'enfonsa. "Segona planta. Bar".

Hi ha esmerçat tot el matí d'avui, efectivament 11 d'agost, dia xafogós, humit. Al final, els directes i els ganxos han fet el seu fet i ha comprès que, tan maçolat, només és acceptable d'aliment per als lleons del circ que s'ha instal·lat al barri. Tanmateix, exhaust, al límit de la resistència, intueix que les peces més sublims, i ningú no pot dubtar que La gran batuda n'és una, sobretot si l'executa Jingel Stik, només poden no interpretar-se a la sala d'honor de la planta tercera, la que encara ningú no ha trobat.

La grogor del plàstic gastat i rígid que cobreix el 3 enorme, negre brillant de l'ascensor demostra que ell no és el primer que respon a una d'aquelles invitacions tan atractives.