Què hi ha algú?
No!
La resposta és contundent, categòrica, però n'Emie s'alegra en sentir-lo i li dóna conversa. Al pas cebra, l'anèmica aquella, quasi m'aixafa i mira per on vas, no t'hi adormis que no passaràs mai, balena de merda, ves què semblaria ella fora del descapotable, carregada de compres com jo.
En Gregor, com si sentís ploure, tira del fil que ha atrapat: la negació esdevé afirmació, fins i tot en situacions tan concretes i objectives com aquesta. Però... i l'afirmació?
En la fotografia del diari es veu el cos d'un jueu esquarterat per l'acció d'un suïcida palestí. Es fixa en l'expressió dels llavis i hi llegeix les darreres paraules que ha pronunciat: Déu existeix.
En efecte, l'afirmació també esdevé negació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada