Era absurda aquella obcecació seva, gairebé depressiva. S'escridassava: "Ja no hi pots fer res, fica-t'ho al cap". Tot inútil, no aconseguia cap mica de confort.
Déu n'hi do quin dia! A l'aeroport, s'ho havia pres bé quan la companyia els va comunicar que, a causa d'un error lamentable, uns pocs passatgers haurien de viatjar en la nau que tenien per a casos d'emergència. Ell, altre cop, va resultar dels premiats, i la nau, un fokker atrotinat. Més pedres al fetge s'hi va posar un company d'aventura forçada quan va descobrir que havien afavorit uns passatgers de darrera hora, persones importants. "Vips", va precisar, per deixar clar que sabia de què parlava.
Pagaven el doble i consumien tota mena de productes a bord. Classe preferent. Tot ben comprensible.
Poc temps després, encara va trobar que havia tingut sort amb el canvi. Aplegaren una tempesta com la de l'amic del Humphreay Bogart que s'estavella vora les roques dels còndors. Recordau el film? De fet, ell va xalar amb les tombarelles del fokker i els focs d'artifici de tants de llamps i trons. Ni la millor atracció de fira, tu, i de franc!
|
| http://members.aol.com/Accustiver/storm.wav |
| 2. |
|
El mal humor li sobrevingué quan va saber que l'altre avió, un Boeing de darrera generació, va perdre una turbina en el mateix tràngol i ja no va remuntar el vol. Descansa al fons del mar. Cap supervivent.
En realitat, no va encaixar que, per entrar al més enllà –alguns en diuen eternitat−, fessin valer aquells drets protocol·laris preferents. Ben segur que, si els tenien, era perquè se'ls havien guanyat amb esforç i justícia. Un ésser estrany, en Gregor... un envejós!
