Ell vol esmenar l'error i, en signar el correu electrònic , s'acull a una més que patètica estratagema gràfica "Gregor [no hi fa res si alguna vegada t'equivoques i em dius Jordi. Estaria bé!]". Tot molt llastimós.
No estàs per concessions tu i entres a matar, ara que el tens quadrat "el meu cervell positrònic no m'ho permet", respons. Tanta duresa no li deixa cap sortida digna i es retira com pot "gràcies pel mot, la Vicky me n'ha aclarit el sentit".
La Vicky-pèdia deu ser, no la Vicky-penya que aquests dies divulga amb passió les cançons de Kurt Weill.
Això.
