Darrera transformació: savi asceta insaciable de coneixement, pel cap baix arribarà al cim lúcid dels vuitanta, {en direcció a} poeta il·luminat alcohòlic sifilític, sense perspectiva més enllà del quart de segle.
L'accident el va aplegar quan els canvis eren ja en un punt molt avançat. Va ser la seva sort, perquè ja s'entendrà que un minut d'un conjunt de 13.140.000 no és el mateix minut si l'administra qui en té un compte de 42.048.000; pel cap baix, ja us ho he dit. Així va tenir temps de recuperar-se i comprendre la situació: un stop no respectat el xoc jo il·lès només tumefactes fibres musculars dibuixos blau maragda sobre la pell i ell desfet braç separat del cos un grumoll de massa encefàlica davant els ulls.
La culpa he estat jo l'stop.
No només va comprendre la situació, sinó que va saber reaccionar, tot mèrit seu: en el meu minut encara no ha acabat de passar tot i si tancam un tracte podem tornar a rere ser jo i no tu i potser també un poc d'aquí el braç per mi i un poc d'allà el grumoll per tu i els edemes tumefactes repartits entre tots dos no així no però si vols jo vaig en el teu cotxe i tu en el meu a canvi de...
Va ser una negociació dura, però ho aconseguiren, la tancaren abans que s'acabàs el seu fatídic minut. Ferm, molt ferm el contrincant.
Es mirava el braç amputat i comprovava que sense aquell grumoll de cervell podia tirar, més del que havia pensat, i els cops, també s'havia quedat tots els cops, amb quinze dies no li farien mal. Quan va veure marxar l'altre tan sencer i sense ni una lleu ferida superficial, però amb els pneumàtics del cotxe aixafats, no pels efectes del xoc, sinó pel pes de la culpa, va comprendre que havia valgut la pena.
La carta dolenta per tu i jo feliç molt feliç perquè res no m'aixafarà els pneumàtics ni la curta vida a tot estirar un quart de segle d'esguerrat deficient mental que em resta t'he vençut.
Poeta il·luminat.
