Retrat impossible

En Gregor és simultaneïtat i successió. Home, ofidi, insecte, bacil... l'abans i el després; el desig, la gestació i el part; el desordre, el somni i la immediatesa. El real i l'imaginat.

Només accepta la servitud que el lliga als mots, cruels i burletes. Ha de viure tantes transformacions encara! Jo, que l'he creat -o manllevat?-, no tinc cap ascendent sobre ell, cap domini del seu capteniment.

Ben mirat, potser és ell qui m'ha creat a mi.

Pont monumentalitzat

El vehicle carbura malament, peteja quan la benzina arrossega la brutícia dels tubs que connecten el dipòsit amb la cambra de combustió. Retura, avança a premudes.

On som? Al tombant en què et preguntes què t'ha portat fins aquí... No, som a la cruïlla que buscava, la que creia irrecuperable. D'aquí a uns minuts, em trobaré a l'altre costat, on no he de témer res.

És el pont que travessaves d'infant agafat a la mà del pare. L'ascensió alenteix més la rotació de l'eix, la tracció de les rodes, entre sots que no pots esquivar i que trenquen els fars. Finalment, el cotxe es para i colpeja el terra. Inicia un balanceig suau, com el d'un bres. Hi trobes plaer; més quan la lluna salva un núvol opac i veus, al teu davant, la buidor del barranc o, en sentit oposat, la brillant estructura d'acer per on passa un altre cotxe.

Tot penja d'un fil..., de l'orientació que imprimeixis a la més mínima inclinació del teu cos, ara rígid, còmicament aterrit. De la meva posició estant, sembles un espantall!