Fortuïtament les coses prengueren el tombant que no haurien d'haver pres: va aproximar-se més de cinc metres -«Aquest és el camí del tram que faig diàriament» que diu ella, «la síndrome econosequè m'afecta en fase greu i justament avui he decidit no fer més ús del cotxe» que es justifica ell- i li va donar conversa... de temps ençà que els lligava una difusa coneixença. Llavors va estar-ne segur: na Kate podia convertir la seva voluntat en un projecte de fracàs permanent. La picor subcutània en tot el cos i la lleugera exudació a les mans ho provaven.
Mirat pel cap bo, encara podia acarar-se a dues alternatives favorables: a) que la seva voluntat i la de na Kate coincidissin en la realització d'un mateix desig, o b) que es fes fort i, tot el viatge per a ell, carregàs amb el feix. Ja és comprovat que això d'acordar voluntats és empresa d'herois i, per tant, res que estigués al seu abast. Així, cada dia, a la mateixa hora, apareix la picor subcutània i l'exudació.
Col·leccionista patològic, en aquesta bugada no hi ha perdut tota la roba.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada