20.3.09

La bala

No hi havia perdut la vida, però la vida ja no era seva.

La bala hauria travessat el cartílag, esquerdat l'estèrnum, perforat el tel perimetral del pulmó esquerre, tocat l'aorta. Amb aquell angle de sortida, tenia el destí traçat. Ell s'hi va interposar. Res de sang barrejada amb líquid toràcic i esquerdes òssies; sols un poc de plom xafat contra l'armilla antibales. Joe, es deia ell, l'agent de l'armilla. Tots dos eren al banc quan l'atracaven una colla de pinxos drogoaddictes.

El deute es féu insuportable i portà el desordre la confusió som jo el Joe el policia que incessantment. Llavors va començar a freqüentar els tuguris més sòrdids. Droga arriscava tant venda clandestina d'armes que aviat tracta de blanques va ser l'amo de tot. Fins que un dia el Nick, el seu home bo, l'ajudà. L'escol l'hem d'eliminar o ens rebentarà tots els negocis tava. Sí, hem l'escoltava d'eliminar el Joe. Va fer estendre'n un document no el toquis mentre jo sigui viu notarial i s'hi va presentar jo també t'he salvat la vida ara torna'm el que és meu.
El Joe va entendre que tenia les mans lligades. Va treure l'astra i la bala continuà la trajectòria, travessà el cartílag, esquerdà l'estèrnum, perforà el tel perimetral del pulmó esquerre, tocà l'aorta.

El Nick...